Avui dia 7 he anat de rebaixes pel matí. I quina sorpresa que m'he emportat al adonar-me que no m'ha fet gens de gràcia i no m'ha produït cap satisfacció. Després de donar voltes per Figueres durant més de tres hores amb la meva germana, (qui si s'ho passa bé comprant, per culpa del consumisme que li ensenya "Disney Channel", entre moltes altres coses), no podia fer res més que imaginar-me que bé que m'ho estaria passant a casa o fora amb els amics. En canvi, la gent semblava estar-se divertint molt.
Deu fer molta gràcia gastar-te els diners que has guanyat treballant durant el mes en coses innecessàries. Creieu-me, es una sensació molt satisfactòria la que tens quan et miren pel carrer i duus 10 bosses gegants de Prada, Vuitton i Gucci. El millor de tot és poder abrigar-te cada dia amb robes diferents, és tan gratificant!
Després però, ve la etapa en la que t'adones que si t'agraden les coses que t'agraden, que si ets un consumidor compulsiu, i que si les teves activitats de lleure són anar de compres és perquè és així com subliminarment t'ha induït la societat a comportar-te. T'adones de que mentre al tercer món amb 15€ evitaries que algú es morís, tu t'en gastes 50 en aigua extremadament cara que fa olor. Aleshores et confons, i tornes a pensar filosòficament, com quan eres petita, seria qui sóc si no hagués estat seduïda pel consumisme? Tindria els mateixos interessos? Sóc egoista?.
Crec que aquest experiències et formen, que no sé ben bé qui sóc així que no puc contestar. Però que fer-se aquest preguntes es essencial i mai és massa tard per canviar. A tothom li hauria de ser indiferent la roba que portem i que deixem de portar i si tenim diners per tenir més parells de sabates dels que necessitem, hauriem de fer un sacrifici i donar-lis a aquells qui realment en necessiten. Perquè més que res, la roba només serveix per no morir-nos de fred. I tristament, al món, encara hi ha molta gent que es mor de fred.
Deu fer molta gràcia gastar-te els diners que has guanyat treballant durant el mes en coses innecessàries. Creieu-me, es una sensació molt satisfactòria la que tens quan et miren pel carrer i duus 10 bosses gegants de Prada, Vuitton i Gucci. El millor de tot és poder abrigar-te cada dia amb robes diferents, és tan gratificant!Després però, ve la etapa en la que t'adones que si t'agraden les coses que t'agraden, que si ets un consumidor compulsiu, i que si les teves activitats de lleure són anar de compres és perquè és així com subliminarment t'ha induït la societat a comportar-te. T'adones de que mentre al tercer món amb 15€ evitaries que algú es morís, tu t'en gastes 50 en aigua extremadament cara que fa olor. Aleshores et confons, i tornes a pensar filosòficament, com quan eres petita, seria qui sóc si no hagués estat seduïda pel consumisme? Tindria els mateixos interessos? Sóc egoista?.
Crec que aquest experiències et formen, que no sé ben bé qui sóc així que no puc contestar. Però que fer-se aquest preguntes es essencial i mai és massa tard per canviar. A tothom li hauria de ser indiferent la roba que portem i que deixem de portar i si tenim diners per tenir més parells de sabates dels que necessitem, hauriem de fer un sacrifici i donar-lis a aquells qui realment en necessiten. Perquè més que res, la roba només serveix per no morir-nos de fred. I tristament, al món, encara hi ha molta gent que es mor de fred.
Et dono la raó un altre cop, a mi em provoca molta impotència el fet de veure com hi ha milions de persones al món que amb pocs euros podrien vacunar-se, menjar o beure, tres coses que haurien de poder fer tots els éssers humans. Però en el món 'desenvolupat' preferim (i m'incloc perquè jo també sóc una víctima del sistema consumista actual) anar a la moda, comprar-nos un smartphone, etc. Però poca cosa podem fer els joves idealistes que volem un món millor perquè ningú ens fa cas. Ens diuen que som uns 'hippies' que quan creixem ja se'ns passarà la tonteria.
ResponEliminaSi de petits ens ensenyessin que significa 'l'empatia' i el 'compartir' potser aquest món rutllaria una mica millor...
M'agrada el teu estil. Espero impacient més entrades, un plaer llegir-te :)
Tens raó, jo també m'incloc. Però no s'ha de ser tan pessimista, hi ha molta gent gran que també pensa el mateix i està movent-se.I encara que no n'hi hagués, per què han de estar tots els adults/grans d'acord amb nosaltres?La nostra opinió, no és igual d'important que les dels demés? A més, sempre hi han maneres de fer reflexionar a la gent. Bé això és el que penso, posar-ho a la pràctica i que funcioni... és una altre cosa. També podríem ser els pròxims Werts i crear una educació com déu mana.
ResponEliminaMoltes gràcies, faig el que puc amb el que sé, de veritat que no m'esperava que li agradés a ningú. Si, a veure si tinc temps de escriure alguna de les idees que he tingut aquesta setmana. :)